Laura a la ciutat dels sants.

La Laura pensa i pensa; no sabria pas estar-se'n. Gràcies a Déu ja és sola i lliure, per bé que de vegades li fa l'efecte com si llibertat volgués dir soledat. Ara sap que si vol no li caldrà moure's mai més; en aquell recer plàcid, la seva vida lliscarà amb assossec, lliure de convencionalismes, de ficcions.


Ja he acabat aquesta obra. Tot i ser obligatòria, m'ha agradat molt. La recomano, sincerament.